L´acte va tenir lloc el passat 28 de desembre al Palau de l´Elisi, de París. Michèle va rebre aquesta distinció no només per la seva impressionant carrera esportiva, l´única dona a guanyar proves del mundial de ral·lis, sinó també pel rol que actualment exerceix a la FIA i per la seva labor en l´organització de la Cursa de Campions.

Michèle Mouton va dir: “És un gran honor que el teu país reconegui el que has aconseguit. En el fons del meu cor, aquesta medalla és per al meu pare, que ho va fer tot per a mi, fins i tot prendre la decisió que jo em convertís en pilot més que en copilot, perquè al principi mai vaig pensar que seria pilot de ral·li!”.

Jean Todt, president de la FIA: “És un gran homenatge als èxits de Michèle al llarg de la seva carrera. Michèle és una gran ambaixadora del nostre esport i un motiu d´inspiració per a les dones de tot el món”.

Michèle Mouton ha estat l´única dona de la història en guanyar una prova del FIA World Rally Championship, del qual es va imposar en quatre curses entre 1981 (SanRemo) i 1982 (Portugal, Grècia i Brasil). Aquesta francesa que actualment té 60 anys es va guanyar el respecte del món dels ral·lis i de l´esport en general pels seus èxits al volant però també per la seva personalitat i passió.

font: JAS

Aquesta xifra demostra el bon moment que viu l’autocròs i el gran interès que desperta entre els seus practicants, tant a nivell català com espanyol. Entre els inscrits hi havia vint-i-un campions d’Espanya entre les diferents especialitats, la qual cosa va garantir un bon espectacle als nombrosos aficionats que van anar fins el circuit de Lleida a gaudir del dia i que van animar d’allò més. La prova es va disputar sota un sol imponent i només cap al final de la jornada es va aixecar un vent agradable que va fer de més bon suportar les altes temperatures.

La primera de les cinc finals va començar amb la Divisió 2-A, que inclou turismes de fins a 1.600 centímetres cúbics de cilindrada, amb dues rodes motrius. El guanyador va ser el corredor d’A Coruña Angel M Pérez, amb un Citroën Saxo. En segona posició va quedar el balear José Martorell, també amb un Citroën Saxo, i en tercera, Iván Posado, de Zamora, també amb un Citroën Saxo.

Quant al Campionat de Catalunya, el guanyador va ser en David Boltà seguit de l’Albert Gutiérrez i de l’Àngel Capellera.   La segona carrera va ser la de la Divisió 2, per vehicles també de dues rodes motrius, sense possibilitat de modificació mecànica però amb una cilindrada de fins 2.000 centímetres cúbics. El guanyador va ser Joan Serrat, de Barcelona, que va córrer amb un Citroën ZX. El segon va ser Joan Salichs, també de Barcelona, que portava un Seat Ibiza, i el tercer Jesus Jiménez, de Lleida, amb un Seat Ibiza.

En el Campionat de Catalunya el resultat era el mateix ja que el podi era íntegrament català.   La tercera final va ser la de la Divisió 3, que són vehicles monoplaça, amb tracció total i motor lliure amb una cilindrada de fins a 3.500 centímetres cúbics. El guanyador va ser Alberto Aznar, de Saragossa, amb un Speed Car TTR. En segona posició es va classificar Luis A. Muñoz, de La Rioja, amb un Fórmula Nitokar, i en tercera Carlos Villanueva, també de La Rioja, amb un Speed Car TTR.   La quarta final va ser la dels vehicles de la Divisió 1, en la qual hi participen turismes de tracció total, amb possibilitat de grans modificacions mecàniques i cilindrada lliure. El guanyador va ser Manel Fugardo, de Barcelona, amb un Peugeot 306 E1.

En segon lloc va quedar Víctor Álvarez, de Toledo, amb un Audi TT, i tercer Jesús M. Llorente, de Burgos, amb un Peugeot 206 E1. Quant al Campionat de Catalunya, el guanyador era en Manel Fugardo, seguit d’en David Fugardo i d’en Salvador Fugardo.   La jornada la van tancar els Car Cross, que són vehicles monoplaça, amb motricitat a les rodes del darrere i amb un motor de moto comercial de fins a 600 centímetres cúbics. El guanyador va ser Gorka Llano, d’Àlaba, amb un Speed car Xtrm. El segon va ser Iago Caamaño, d’A Coruña, també amb un Speed car Xtrm, i en tercera posició va quedar Joan E. de Maria, de Girona, amb un Speed Car Xtrm.

Quant al Campionat de Catalunya el primer era en Joan E. De Maria seguit d’en Jordi Puigvert i de l’Albert Montalban.   La propera prova del català d’autocròs també serà puntuable pel campionat d’Espanya, i serà l’Autocròs Ara Lleida, els propers dies 4 i 5 de juny a Mollerussa.

font: FCA

El circuit d’Osona, a Vic, va ser l’escenari de la tercera prova de l’actual edició del Campionat de Catalunya de Kàrting. La jornada va ser assolellada, amb temperatures que van arribar a més de trenta graus a partir del migdia.

Pel que fa a la participació, van competir cinc categories en quatre carreres: benjamins i alevins junts, com és habitual; cadets, júniors i rotax, que van sumar un total de seixanta-vuit pilots. Aquesta xifra és superior a la del mes passat a Sils, però continua sent baixa respecte les de l’any passat.

Ja en competició, els alevins i els benjamins van ser els primers de la matinal. Vint-i-tres pilots entre les dues categories, alevins i benjamins. En la primera carrera, el pilot de Martorell, Josep Arqué, va ser el guanyador; el santcugatenc Lluc Ibàñez va ser segon i el murcià Adrián Muñoz, tercer. La volta més ràpida la va fer Ayrton Fontecha, que corre el seu primer any com a aleví. “Em trobo bé a la nova categoria però hi ha més competència i és una mica més difícil guanyar”, explicava el jove corredor de Vilanova i la Geltrú.

A la segona, Arqué va repetir victòria; Adrián Muñoz va ser segon i Aitor Sorozábal tercer. Sorozábal també va ser l’autor de la volta més ràpida de la segona mànega. Al final de les carreres, Arqué es mostrava satisfet d’haver fet el doblet i reconeixia que ell ho havia tingut una mica millor que els altres: “Podríem dir que he corregut a casa, ja que en aquest circuit és on em preparo. Sóc de l’Escuderia Osona i segur que ho he tingut una mica millor que els altres. Així i tot però, no ha estat fàcil”.

Pel que fa als benjamins, en la primera carrera Ivan Bataller va quedar primer ––en el divuitè lloc de la classificació general––, i Urbeltz Moar, segon, sent el vint-i-unè de la general. A la segona, l’ordre va ser el mateix, i van entrar en els llocs quinzè i dissetè de la general, respectivament.

Posteriorment van córrer els júnior, amb quinze pilots en pista. En totes dues mànegues es va imposar el corredor de Castellví de la Marca, Ivan Piña, que fins ara compta les seves participacions en el Campionat català per victòries. En la primera mànega, Fernando Martínez va ser segon, i Arnau Cervera, tercer. En la segona carrera, Martínez i Cervera van intercanviar posicions en el podi. En totes dues ocasions, la volta més ràpida la va fer Ivan Piña. “He tingut la sort que els de darrere s’han barallat una mica entre ells a la sortida i això m’ha permès poder-me escapar aviat i llavors ja només m’he hagut de preocupar de mantenir l’avantatge”, explicava Piña

Després va ser el moment dels cadets, la carrera més nombrosa del dia, amb vint-i-cinc corredors a la pista. En la primera mànega, el guanyador va ser el sevillà Arturo Melgar, Xavier Lloveras va ser segon, i Laia Fontecha, tercera. La volta més ràpida la va fer Xavier Lloveras. Tot i ser d’Andalusia, Melgar ja havia corregut altres vegades en el circuit d’Osona: “No és un circuit nou per a mi, és la quarta vegada que hi corro”. En la segona carrera, l’andorrà Alexandre Machado es va imposar, Laia Fontecha va ser segona, i Aleix Barrabeig, tercer. La volta més ràpida la va protagonitzar Ignacio Cervera.

La jornada la van tancar els Rotax, que a l’hora dels premis es van dividir en Rotax max i en Rotax Júnior.  Joan Rebull, amb un Rotax Max va guanyar còmodament, Sara Sanmartín, també amb Rotax Max, va quedar segona, i Raúl Asensio, amb Rotax Júnior, va ser tercer. La volta més ràpida va ser per Rebull.

En la segona carrera, Rebull va tornar a imposar-se, Roberto Hernández, amb Rotax Max, va ser segon, i Sara Sanmartín va ser tercera. Sanmartín va ser l’autora de la volta més ràpida.

La pròxima prova del Campionat de Catalunya de Kàrting se celebrarà el mes vinent a Juneda.

font: FCA

A la primera pujada d’entrenament s’ha dedicat a tornar a acoblar-se al cotxe i recuperar sensacions despès d’un any d’inactivitat. Les ha trobat ben ràpid a la segona pujada d’entrenament ja només s’ha vist superat pel Sierra Cosworth d’en Francesc Munné, deixant darrera seu màquines i pilots tant imponents com el Porsche Gt3 de Didier Seive o el Seat Cordoba WRC de Gerard de la Casa, també en fase d’acoblament al seu nou vehicle.

Abans d’iniciar la pujada a ràpida carretera de Sant Mateu, el mecànics de Riera Racing han desplegat tot el seu saber fer sobre el BMW M3 de Josep Chaume segons les seves darreres sensacions als entrenaments.

1º Màniga de cursa i  Josep Chaume ha volat sobre l’asfalt de Sant Mateu, per alegria dels molts afeccionats que estaven a les cunetes i estaven desitjosos de tornar a sentir tronar el sempre espectacular BMW M3. 3′:00″:467 és el temps que Chaume a necessitat per recórrer els 5 km de l’ascensió a Sant Mateu amb un mitjana de 99,74km/h. Deixant al seu rival més directe, Francesc Munné, a només 1 segon i 4 dècimes.

Així doncs la segona màniga de la cursa ens ha deixat servit en safata un nou mà a mà entre Chaume i Munné. Chaume però ha premut l’accelerador del M3 al màxim per treure-li 2 dècimes més al potentíssim Sierra Cosworth d’en Munné i emportar-se així la victòria en turismes a la pujada de Sant Mateu. La victòria absoluta ha estat per Sergi Pañella amb el seu Silver Car S2

Volem agrair especialment la tasca feta per Taller Martinet a la pre-temporada al M3 i la professionalitat del equip Riera Racing, ambdós fonamentals per aconseguir aquesta victòria. La propera cursa serà la Pujada al Farell, a Caldes de Montbui, el 8 de maig.

L’organització va anar a càrrec del club esportiu local Gas a fons, que va tenir la col·laboració de l’escuderia Potarrojos, de Castellbisbal.

La prova va comptar amb la participació de quaranta vehicles repartits en tres categories: Divisió II-A, per a turismes de fins a mil sis-cents centímetres cúbics; Divisió II, per a vehicles de mil sis-cents fins a dos mil centímetres cúbics; i la Divisió Car Cross. El matí va començar plujós i el circuit estava molt enfangat, la qual cosa feia que després de les voltes d’entrenament, els pilots i els seus equips tinguessin molta feina a treure el fang enganxat entre les rodes i els parafangs.

Després de les habituals tandes d’entrenaments, es van fer dues mànegues classificatòries de cada categoria, abans de passar a les finals. Mentrestant, el temps va anar canviant i els núvols compactes de fins a mig matí, poc a poc van deixar pas a un dia cada vegada més net i clar, de manera que les finals es van acabar disputant sota un sol primaveral, per bé que les temperatures no van arribar a escalfar massa. Amb tot, va caldre ruixar el circuit per aplacar la pols, cosa que fins a migdia no hauria semblat que hagués de ser necessària.

La primera classificatòria de la Divisió II-A la va guanyar en Lluis Codina, seguit de Lluis Romeu i d’Albert Gutiérrez. La segona classificatòria la va guanyar Lluis Romeu, seguit de David Boltà i de Joan Soldevila.

A la Divisió II el resultat de la primera classificatòria va ser: Joan Salichs primer, Josep Munné segon i Alfredo Lorenzo tercer. Joan Salichs, l’actual campió d’Espanya de l’especialitat, va repetir victòria a la segona classificatòria, seguit aquest cop d’Alfredo Lorenzo i de Juan Francisco Parra.

Entre els Car Cross, la primera classificatòria la va guanyar en Marc Batlle, segon va ser en Santiago Montalban i tercer en Jordi Puigvert. La segona classificatòria la va guanyar també en Marc Batlle, seguit de Santiago Montalban i Jordi Puigvert.

Ja a les curses finals, a la Divisió II-A, el guanyador va ser Lluís Romeu, amb un Citroën Visa; segon va ser David Boltà, amb un Peugeot 206, i tercer Albert Gutiérrez, amb un Peugeot 106. De bon principi, tant Romeu com Boltà com Gutiérrez van agafar un cert avantatge sobre la resta que es va mantenir fins el final. La volta més ràpida va ser per Xavier Crespi, amb un Citroën Saxo. En aquesta categoria van poder prendre-hi part tots els participants a la final, ja que el nombre de vehicles, tretze, és el màxim que permet el circuit.

La segona final va ser la dels vehicles de la Divisió II. En aquesta categoria, Joan Salichs, amb un Seat Ibiza va ser el guanyador; Alfredo Lorenzo, amb un Renault Clio, va quedar segon, i Juan Francisco Parra, amb un Opel Astra, tercer. Salichs també va ser qui va fer la volta més ràpida.

Finalment va ser el torn dels Car Cross. En aquesta categoria, les classificatòries van ser eliminatòries, ja que hi havia dinou participants però la final només la podien disputar tretze vehicles. El guanyador va ser Santiago Montalbán, amb un Speed Car Extrem; Jordi Puigvert, amb un Demon Car, va ser el segon, i Juanjo Aranda, també amb un Speed Car Extrem, va ser el tercer.

El pròxim autocròs previst és d’aquí a dues setmanes a Lleida. Serà l’espectacular cursa del Campionat d’Espanya on destacarà la magnífica llista d’inscrits amb els millors pilots estatals i catalans de l’especialitat.

font: Fca

Els participants en la nova Copa Catalana de Resistència en Asfalt inauguraran la temporada en el Circuit de Alcarrás (Lleida). Els equips participants en aquest campionat compartiran paddock amb els inscrits a la Copa Catalana de Clàssiques d’Asfalt.

Les corresponents mànegues d’entrenaments i les carreres es celebraran íntegrament durant la jornada de diumenge. Els primers pilots a sortir a pista, a les 10 hores del matí, seran els inscrits a la Copa Catalana de Clàssiques, amb les quals es podran rememorar altres èpoques del motociclisme, i seguidament, a les 11 hores seran els equips de resistència els que iniciaran la seva tanda classificatòria.

Després de la disputa de la carrera de clàssiques a les 11:45 hores, es donarà el tret de sortida a la prova de resistència. Els equips iniciaran les 3 hores de competició a les 15 de la tarda, i es donarà començament així a 180 minuts de velocitat, relleus, repostajes i tots aquests elements que doten a la resistència d’un ambient especial.

Ens espera un diumenge de carreres en el traçat d’Alcarrás, on es podrà gaudir de l’emoció que es viu en una carrera de resistència, i veurem rodar aquelles motos que en anys passats omplien els circuits de velocitat.

Us esperem a tots en el Circuit d’Alcarrás per viure aquesta gran festa del motociclisme de competició.

font : Pix MotoRR

(Foto: Homenatge a Pep Basas de motor.cat el 2008)

Com es va fer en el seu moment, com a reconeixement i testimoniatge, amb un altre il·lustre veí de Seva, Àlex Crivillé, el monòlit amb la figura de Pep Bassas s´instal·larà a la rotonda de Sant Antoni, propera al lloc on residia el pilot.

L´acte d´inauguració, amb el descobriment del bust, tindrà lloc a les 11.30 hores i serà presidit per l´alcalde de Seva, Josep Palmarola, al qual acompanyaran familiars, autoritats i persones de l´entorn del pilot, com ara el president del RACC, Sebastià Salvadó, o alguns dels copilots que van estar al seu costat en la algun moment de la seva carrera esportiva, entre d’altres amics i coneguts.

Josep Palmarola defineix al seu il·lustre conciutadà com “una persona única, que sempre estava alegre, era lleial, ordenat, meticulós, exigent, generós i agraït, però encara era millor persona. El Pep sempre estava somrient, amb il·lusió, sempre un cavaller, sempre combatiu i un campió disposat a ajudar a qualsevol encara que fos el seu rival o competidor”.

Aquesta iniciativa va ser aprovada en ple municipal. El monument està format per un pilar de pedra damunt del qual s´erigeix un bust de bronze de 60 centímetres d´alçada. L´autora és la reconeguda escultora Marta Solsona, persona que defineix el seu estil en base a una línia figurativa i realista, compromesa amb els principis i valors de qui esculpeix i reflecteix, en aquest cas el pilot de Seva.

Paral·lelament, per fer més gran aquest esdeveniment, s´estan organitzant diferents actes per iniciativa privada, com una concentració de cotxes clàssics esportius que pretén reunir el màxim nombre de muntures, pilots i aficionats a Seva.
 
A més de per la seva carrera esportiva com a pilot de curses, en la qual destaca un títol de Campió de Catalunya, tres campionats d´Espanya i diversos subcampionats, Pep Bassas sempre es va lliurar al seu poble i al seu país. Amb aquest gest de reconeixement, Seva vol recordar amb admiració a un dels seus veïns més famosos.

font :JAS

La participació de Carlos Sainz, acompanyat del seu fill Carlos i del seu germà Antonio, va aportar un important plus d’expectació a aquesta última cursa, que es va traduir en un nombrós públic. Sainz, fent equip amb Ferran Font a bord del Proto BPA amb el qual aquest últim ha competit tota la temporada, es va defensar honorablement en una pista més difícil que de costum per les suaus temperatures i la humitat, que van propiciar la formació de tous solcs que feien apuntar l’asfalt en alguns viratges.

Abans de la sortida es va produir el forfait de Francesc Gutiérrez, víctima d’una luxació en l’espatlla esquerra a resultes d’una caiguda esquiant, quedant-se sense opcions de defensar la seva cinquena plaça en la provisional. Qui sí va estar present va ser Albert Llovera, amb el seu Grande Punto del nacional de terra, exhibint-se davant el seu públic en l’única oportunitat de pilotar a casa.

Encara que només participant es proclamava campió, a Marc Gutiérrez li va anar bé la presència de Sainz i també el voler finalitzar la temporada de la millor forma possible. Va marcar un ritme endimoniat en totes les sèries, en la primera per davant de Joel Font (Peugeot Evo III), Ferran Font (Proto BPA), David Arroyo (Peugeot Evo II) i Ferran Naudi (Peugeot Evo II), qui veia allunyar-se la segona plaça del campionat, i en la segona per davant d’un no menys eficaç Isidre Loan (Peugeot Evo III), al que seguien Arroyo, Naudi i Agustí Albareda (Lancia Delta). En l’acumulat de les dues sèries, Gutiérrez no donava opció, amb els dos Font, Joel i Ferran, a continuació, sent quart David Arroyo.

Finals electritzants amb Font i Gutiérrez davant.
Si veure la família Sainz competir en una mateixa cursa ja era insòlit, que pare i fill s’enfrontessin en la mateixa final ha estat una cosa històrica i difícilment repetible en un format que no sigui el que plantegen les GSeries BPA. Abans que això succeís, Ferran Font s’imposava en la primera final a Isidre Loan i David Arroyo, tots molt junts en la meta. En la segona, Gutiérrez no donava cap opció acabant per davant del ja subcampió, Joel Font,
i de Carlos Sainz, que va mantenir a l’inici una emocionant lluita amb Nani Roma, qui va acabar sortint-se. Gutiérrez guanyava la cursa, amb els dos Font a continuació sent Carlos Sainz 10è. Albareda es retirava en la seva final per problemes de canvi.

GSeries 2: Simó Sala aconsegueix el títol
En dues rodes motrius, la lluita fratricida feia tot molt impredictible, especialment per l’estretor de les posicions en el campionat. Oriol Sala (Citroën Saxo) guanyava la primera Sèrie per davant de Joan Vinyes, mentre que aquest últim aconseguia ser el millor en la segona enfront d’Àlex Morales, tots dos amb VW Golf. En l’acumulat, Sala i Vinyes superaven a Josep M. Mas (Citroën Saxo), Alfons Marticella (Peugeot 205) i Morales. Joan Vinyes i Oriol Sala guanyaven les respectives finals i la cursa era per a tots dos, encara que en ordre invers. En el campionat, Simó Sala (VW) aconseguia salvar el títol in extremis, amb 1 sol punt sobre Joan Vinyes, sent tercer Marcos de Diego (Renault).

Les GSeries BPA han finalitzat amb un fantàstic desenllaç. Aquesta de 2011 ha estat sens dubte la millor de les sis edicions organitzades per l’Automòbil Club d’Andorra sota l’actual format GSeries. Excel·lent planter de pilots i de màquines, noms d’autèntic prestigi, curses competides i vibrants, públic i abundant difusió, tot ha acompanyat. El repartiment de premis final tindrà lloc el divendres, 25 de febrer, a Andorra la Vella.

Classificació final 5a i última cursa GSeries BPA

GSeries (4RM)
1-Marc Gutiérrez (Peugeot Evo II), 44 punts
2-Ferran Font (Proto BPA), 42 punts
3-Joel Font (Peugeot Evo III), 42 punts
4-Isidre Loan (Peugeot Evo III), 39 punts
5-David Arroyo (Peugeot Evo II), 39 punts
6-Ferran Naudi (Peugeot Evo II), 36 punts
7-Oriol Ribalta (Peugeot Evo II), 31 punts
8-Joan Roma (Mitsubishi Colt), 30 punts
9-Gerard de la Casa (Mitsubishi Colt), 30 punts
10-Carlos Sainz (Proto BPA), 30 punts
etc. fins a 22 classificats

GSeries 2 (2RM)
1-Oriol Sala (Citroën Saxo), 44 punts
2-Joan Vinyes (Volkswagen Golf), 43 punts
3-Josep M. Mas (Citroën Saxo), 41 punts
4-Alfons Marticella (Peugeot 205), 39 punts
5-Alex Bercianos (Mini Cooper), 37 punts
6-Amàlia Vinyes (Volkswagen Golf), 37 punts
7-Alex Morales (Volkswagen Golf), 36 punts
8-Marcos de Diego (Renault Clio), 34 punts
9-Marc Carol (Volkswagen Golf), 32 punts
10-Joaquín Rodrigo (Volkswagen Golf), 29 punts
etc. fins a 30 classificats

Classificació final de les GSeries BPA 2011

GSeries (4RM)
1-Marc Gutiérrez (Peugeot Evo II), 176 punts
2-Joel Font (Peugeot Evo III), 167 punts
3-Ferran Naudi (Peugeot Evo II), 165 punts
4-Ferran Font (Ford Fiesta RS), 151 punts
5-Isidre Loan (Peugeot Evo III), 144 punts
6-Agustí Albareda (Lancia Delta Integrale), 139 punts
7-David Arroyo (Peugeot Evo II), 127 punts
8-Albert Vilanova (Citroën C2), 106 punts
9-Francesc Gutiérrez (Seat Ibiza), 105 punts
10-Gerard de la Casa (Mitsubishi Colt), 103 punts
etc. fins a 33 classificats

GSeries 2 (2RM)
1-Simó Sala (Volkswagen Golf), 161 punts
2-Joan Vinyes (Volkswagen Golf), 160 punts
3-Marcos de Diego (Renault Clio), 148 punts
4-Oriol Sala (Citroën Saxo), 146 punts
5-Joan Sala (Volkswagen Golf), 143 punts
6-Lluís Bigordà (Volkswagen Golf), 139 punts
7-Alex Bercianos (Mini Cooper), 137 punts
8-Alfons Marticella (Peugeot 205), 133 punts
9-Josep M. Mas (Citroën Saxo), 120 punts
10-Cristian Mayoralas (Volkswagen Golf), 119 punts
etc. fins a 41 classificats

Després d’una setmana de parèntesi, aquest dissabte, 5 de febrer, el certamen de velocitat sobre gel, GSeries BPA, celebrarà la penúltima cita de la temporada en el Grandvalira Circuit. Aquesta serà una prova totalment diferent a les anteriors per un tema de format. Per primera vegada, els participants rodaran al Grandvalira Circuit a l’inrevés del que és habitual, de manera que la gran recta de sortida en lleugera pujada serà, en aquesta ocasió, en baixada, a la qual seguirà una forta frenada i un marcat viratge tancat a la dreta, una configuració de la pista inèdita fins ara que pot plantejar dificultats fins i tot als més experts.

Potser aquest pot ser un aspecte a aprofitar per als rivals dels dos primers classificats del campionat, Marc Gutiérrez i Ferran Naudi, que al volant del competitiu Peugeot Evo II que comparteixen, englobat en els anomenats Proto G dins de la categoria GSeries BPA, tenen més que agafat el feeling a la pista i a la pròpia especialitat. Marc Gutiérrez acumula tres victòries absolutes de tres possibles.

Dissabte que ve, a més dels participants habituals en GSeries (cotxes amb tracció total) i GSeries2 (muntures de dues rodes motrius), s’uneixen a la prova tres reconeguts pilots, com en el seu moment van fer Toni Elías, Luis Villamil o Aleix Espargaró. Precisament aquest últim és un dels quals repeteixen al volant del Subaru Impreza de l’equip Black Motor Sport. També hi serà present, després del seu periple en el Dakar sud-americà, Joan “Nani” Roma, que ja va disputar la GZero o jornada test de les GSeries BPA el desembre passat. En aquella ocasió el dakarià feia tàndem amb el veterà Gerard de la Casa a bord d’un Mitsubishi Colt Proto G; en aquesta cita, el pilot local correrà amb un habitual, Sintu Vives, deixant per al Nani un segon Colt preparat també per PCR Sport, encara que en la categoria Turisme G.

El subcampió en motos del Dakar 2011 i 3 vegades guanyador de la cursa, Cyril Despres, també prendrà part en aquesta cita. L’andorrà d’origen francès ho farà a bord del Mini Cooper de l’equip Illa-Ifrent d’Álex Bercianos, en 2RM. Aquesta categoria està dominada actualment per Simó Sala, seguit de Lluís Bigordà i Joan Vinyes, els tres conduint VW Golf.

Amb aquest escenari, una pista que de forma inèdita s’usarà en sentit contrari a l’habitual i amb graelles repletes de participants que no cessen en la seva obstinació per desbancar als dominadors de cada categoria, així com pilots de gran renom que s’incorporen amb ganes de gaudir d’aquesta singular competició, es perfila una penúltima cita extremadament interessant que, com la resta, donarà inici sobre les 17 hores del dissabte per concloure passades les 10 de la nit. Encara que el domini de Marc Gutiérrez és aclaparador en la pista, en el marcador només 6 punts el separen del seu company Ferran Naudi i 10 de Joel Font (Peugeot Evo III), la qual cosa assegura un campionat obert fins a l’últim instant.

Classificació provisional GSeries BPA 2011
1-Marc Gutiérrez (Peugeot Evo II), 132 punts
2-Ferran Naudi (Peugeot Evo II), 126 punts
3-Joel Font (Peugeot Evo III), 122 punts
4-Francesc Gutiérrez (Seat Ibiza), 105 punts
5-Ferran Font (Ford Fiesta RS G ), 99 punts
Etcètera fins a 28 classificats

font: aca

El programa de proves en el traçat americà especificava sessions de resistència per a un dels nous LMP1, mentre que l’altra unitat de l’Audi R18 va ser usada principalment per a realitzar tasques de treball en el seu desenvolupament. D’altra banda, l’Audi R15 Plus Plus que Audi situarà en la línia de sortida de les 12 d’hores de Sebring-la carrera d’obertura de la International Le Mans Cup (ILMC) – també va completar una llarga i dura sessió de proves. Durant la mateixa, la configuració bàsica per a la carrera del pròxim mes de març va ser completada amb èxit en el vehicle.

Durant els tests, els nou pilots oficials d’Audi es van alternar rotatòriament al volant de les diferents unitats presents, de manera que tots ells van tenir oportunitat de conduir cada un dels tres cotxes.

“Estem molt satisfets amb el rendiment mostrat per l’Audi R18 en la nostra primera sortida a Sebring”, va dir el director d’Audi Motorsport, Dr Wolfgang Ullrich. “Hem optat per aquesta pista per a les nostres proves perquè córrer-hi provoca unes elevades exigències sobre els diferents elements mecànics dels nostres vehicles. A més, les temperatures també són millors que a Europa en aquesta època de l’any i la garantia de gaudir d’un temps sec ens proporciona la seguretat que som capaços de superar les proves de resistència executant tal com teníem previst. Si les haguéssim realitzat sobre una pista mullada, les càrregues dels vehicles serien més baixes i, per tant, els resultats que obtindríem de la prova menys concloents “.

font: Audi