Crònica del 59 Ral.li Costa Brava
Per J. Carapuig el 7 novembre 2011, 9:39 a Clàssics, Competicio.cat
Primera Etapa
La pluja, protagonista de més de mitja cursa Després de sortir des del passeig marítim de Lloret sota pluja torrencial, el ral·li va començar amb el domini de l’italià Mattia ‘Pedro’ Pedretti (Lancia Rally 037), l’únic pilot que va mantenir la constància i la regularitat en el primer i complicat bucle, compost pels trams de Cladells, Collsaplana i Osor, mentre rivals directes amb idèntica muntura, com el noruec Valter Jansen –amb problemes en els intercomunicadors– o el també l’italià Marco Bianchini –qui va tenir algun esglai a Collsaplana 1– no podien seguir-li el ritme. Tan sols una desafortunada sortida de pista en l’última especial de la nit acabava amb les aspiracions de “Pedro” d’endur-se la victòria, malgrat sortir el dissabte sota la reglamentació Súper Ral·li. Els problemes de l’italià van ser aprofitats per l’austríac Ernst Harrach (Mitsubishi Lancer) per començar la segona jornada com a líder de la prova. Un altre dels protagonistes de l’etapa nocturna va ser el gironí Enric Xargay (BMW 2002) qui, malgrat problemes en un palier, va fer valer el seu coneixement del terreny per enfilar-se a la segona posició de la general. Quant a la resta d’espanyols, Antonio Sainz va sofrir una punxada que el va endarrerir diversos minuts i més tard el sistema anti-baf del seu Porsche 911 es va avariar, limitant encara més la seva visió de la calçada. Per la seva banda, l’andorrà Ferran Font (Ford Escort MkI) va mantenir el tipus amb una excel·lent vuitena posició, mentre que un altre favorit, el gallec Jesús Ferreiro (Porsche 911 Carrera RS), es retirava per una sortida de pista. També es va retirar una de les estrelles de la cursa, l’italià Tony Fassina (Lancia).
Emocionant segona etapa diürna, de nou amb pluja
La segona etapa del ral·li va començar amb una climatologia similar a la de la primera, per la qual
cosa l’elecció dels pneumàtics va resultar crucial per al grup capdavanter. Aviat es va veure que tant
Bianchini com Jensen havien encertat ja que van retallar segons sense parar a un indefens Harrach,
que no podia fer una altra cosa que anar el més ràpid possible sense cometre errors. Un espectacular
millor temps a Tossa-2 per part de l’austríac li donava oxigen per afrontar els dos últims trams
del ral·li, però en la pujada d’Els Àngels-2 Valter Jensen va destapar el gerro de l’essències i va treure
18 segons a Harrack, relegant-lo sense remei a la segona posició. Bianchini, malgrat intentar-ho, no
va poder superar al Lancer de l’austríac. Enric Xargay va seguir amb la seva excel·lent actuació del divendres, malgrat haver-se vist superat, lògicament, pels esmentats Lancia 037. Una sèrie de cronos regulars, units a una conducció sense errors, li van assegurar la quarta posició final i primera entre els pilots espanyols. L’andorrà Ferran Font (Ford Escort) també va ser molt regular durant tota la jornada, aconseguint una meritòria vuitena plaça.
Regularitat FIA: Victòria de Raffaello Raimondo davant tots els favorits
En Regularitat, amb tres classificacions independents atenent si els pilots puntuaven per alscampionats respectius d’Europa (FIA), Espanya o Catalunya, l’inesperat triomf va correspondre a l’italià Raffaello Raimondo (Porsche 911-T), que va superar en l’últim moment al francès Ghislain Gaubert (Porsche 911) encara que una posterior penalització d’aquest el va relegar a la sisena plaça. En aquest apartat han
participat nombrosos noms coneguts del panorama dels rallyes, alguns espanyols, com Antonio Zanini (Porsche), 7è al final, o Josep Maria Bardolet (Seat 600D), 5è. Carlos Miró (Porsche 911), guanyador
del passat Rally Costa Brava Històric, ha estat el primer espanyol i a més en una excel·lent segona
posició absoluta. L’atre del mundial, Jean Ragnotti, ha finalitzat en el 8è lloc amb el seu curiós Renault
4L, mentre que l’actual Campió d’Europa, el grec Ioannis Katsaounis (Porsche 911), ha acabat 10è.
El Campionat d’Europa FIA de Ral.lis Històrics ha viscut una excel·lent etapa a les carreteres de la
Costa Brava, en una prova que ha rememorat les èpiques gestes del passat amb una bona part dels
homes i les màquines que el van fer gran. RallyClassics, amb el concurs de Lloret de Mar i de tots els
seus patrocinadors i col·laboradors, ha organitzat el ral·li destinat a automòbils amb història més multitudinari de tota la temporada.
Classificació final 59 Rally Costa Brava-Lloret
Velocitat1-Valter Ch. Jensen-Erik Pedersen (Noruega/Lancia Rally 037), 1h.59’37’’1
2-Ernst Harrach-Leopold Welsersheimb (Àustria/Mitsubishi Lancer 2000T), a 10’’4
3-Marco Bianchini-Emanuele Baldaccini (Itàlia/Lancia Rally 037), a 22’’6
4-Enric Xargay-Joan Venceslao (Espanya/BMW 2002 Ti, 1r RFEdA), a 1’57’’5
5-Maurizio Plano-Simona Palmisano (Itàlia/Porsche 911), a 2’06’’3
6-Mats Myrsell-Esko Juntilla (Suècia/Porsche 911 RSR), a 3’11’’7
7-Callum Guy-George Gwynn (Gran Bretanya/Ford Escort), a 3’28’’2
8-Ferran Font-Oriol Julià (Andorra-Espanya/Ford Escort Mk I), a 3’58’’7
9-“Pedro”-Angelo G. Mattanza (Itàlia/Lancia Rally 037), a 7’37’’8
10-Rainer Schwedt-Wolf Hans-Werner (Alemanya/Ford Escort Twin Cam), a 8’06”3
Font i Fotos: www.Rallycostabrava.com i www.jas.es


























9 Nov 2009




Facebook
Twitter
Youtube
Butlletí de Motor.cat
RSS















Comentaris
jordi
12 novembre 2011, 17:11
Em vaig acabar de convèncer que els clàssics són el futur: Per moltes coses. D'entrada els cotxes; la seva espectacularitat és indiscutible. Ja sabem que la nostalgia sempre fa males passades però en aquest cas no estem parlant d'eficàcia davant el crono sinó de veure coum un embolic de mans a l'interior d'un cotxe poden fer funcionar aquestes màquines d'aquella manera. Realment el paio que condueix un 911 disposa de cv de sobra i es tracta de fer-los encarrilar, cosa que no tothom és capaç de fer, i sí, molt agraït de veure. També els cotxes petits resulten molt gratificants per el fet de fer-los anar sense tocar gaire els frens Allà no hi ha cavalls. Però també és el rally. Tornar a veure els trams de nit i aquesta vegada amb condicions "de veritat", sota la pluja. Com ha de ser un bon rally. Però potser el que encara em va convèncer més va ser el públic. Només vaig poder veure dos trams però no em vaig trobar amb aquelles colles de quinquis que van a les carreteres a emborratxar-se i fumar i fer merder . Vaig tornar a veure aficionats com els que hi havia a Catalunya fa més de 25 anys. Gent que els agrada l'èpica de la conducció i la mecànica. Molt bon ambient. A més es podien tornar a veure els cotxes de molt a la vora ja que es pot confiar en els sentit comú d'un públic expert i tampoc cal aquella "quarentena" que es crea en els rallys actuals.. Doncs res, espero poder anar veient molt de temps totes aquelles grans màquines i pilots. També recomanar a qui tingui cotxes d'aquells anys que els conservi, que és el futur d'aquest esport.