Viu les curses, sent l'emoció!

El passat cap de setmana es va disputar el Gran Premi de la India al recent estrenat Buddh International Circuit (molt recomanable l’article d’Estel Ramoneda). Si ignorem per un moment el resultat de la cursa (total, sempre acaba guanyant el mateix), aquesta es va caracteritzar per una manifesta manca d’avançaments. Darrera Vettel, clar dominador de la cursa de principi a fi, la resta de pilots es va dedicar a passejar en processó, l’un darrera l’altre, fins a passar per sota de la bandera a quadres. En total, els pilots només van intercanviar posicions en 22 ocasions, una xifra que situa el Gran Premi de la India com la cursa de l’any on s’han vist menys avançaments. Trist.

Sincerament, es veia venir. Amb un traçat carregat de curves ràpides i sense cap frenada forta definida (tret d’una), què volien? El que està clar és que, si tenim en compte els darrers traçats que han entrat a formar part del calendari del mundial, molt pocs ofereixen un recorregut que garanteixi una mica d’emoció. Turquia, Corea, Bahrain, Shanghai, Singapore, Abu Dhabi – que li diguin a Alonso ho fàcil que és avançar en aquest circuit, eh? No se salva ni un. M’imagino que serà cosa meva, amant com sóc dels clàssics i de tot el que tingui relació amb els anys daurats de l’automobilisme – els anys 60 i 70.

En aquest sentit, resulta curiós com, només veient un fotografia de Monza, Spa-Francorchamps o el Nürburgring, és molt fàcil distingir un traçat de l’altre. De fet, no cal anar tan lluny: Imola, el Circuit de Catalunya o Suzuka també tenen una personalitat definida i clarament identificable. Per contra, tots els circuits dissenyats darrerament per Hermann Tilke són pràcticament iguals, fins al punt de que és quasi impossible distingir-ne l’un de l’altre – a no ser que sigui, això sí, per detalls com el pòrtic asiàtic de Korea o la tribuna principal de Shanghai. Si només ens fixem en el traçat en sí, tots iguals.

És per això que em pregunto: quin és el vostre circuit preferit?

Per a mi, una condició sine qua non que ha de tenir un circuit per entrar al petit club dels “traçats memorables” és que hi hagi desnivells. Quants més millors. Això és el que fa tan especial circuits com el Nürburgring o Spa-Francorchamps, tot i que també trobem bons exemples a la baixada Bugatti del Jarama, la pujada d’Alcañiz o fins i tot la zona del Circuit de Catalunya que va del revolt SEAT fins La Moreneta. Baixades, pujades, rassants – aquesta és la clau. D’un altra forma, estarien davant d’un kàrting en mida XXL, com els darrers dissenys de Tilke.

No obstant, quan parlem de Formula 1, si hi ha un Gran Premi que SEMPRE depara bones curses, aquest és el Gran Premi de Canadà, el qual es disputa al traçat Gilles Villenueve de Montreal. Què és el que fa d’aquest circuit quelcom tan especial? Doncs la seva total i absoluta sencillesa. A grans trets, Montreal es podria definir com una successió de rectes unides per chicanes i revolts tancats. No cal més. Si el que es busca és espectacle, no cal inventar-se curves de cinc vèrtex que no porten elloc, com a Turquia. Ni traçats màgics semi-urbans com el d’Abu Dhabi o el Valencia Street Circuit, exemples de l’avorriment més soporífer.

http://www.youtube.com/watch?v=PrLh1yZDNTw

En el meu cas, i per les raons ja exposades, els meus dos traçats preferits són Spa-Francorchamps i el circuit Gilles Villenueve de Montreal. Són Grans Premis que, any rere any, sempre han deparat grans curses, plenes d’espectacle, avançaments i força gresca. Altres preferiran Monza, el Temple de la Velocitat, o circuits com Sukuza, tècnics a més no poder. Amb el vell Nordschleife fora de concurs, doncs no s’hi celebren curses de Formula 1 des del (quasi) fatídic accident de Niki Lauda a Bergwerk l’any 1976, jo em quedo amb aquests dos: Spa-Francorchamps pels desnivells, i Montreal per la seva total sencillesa.

El darrer circuit que hem conegut és el de New Jersey, el qual rebrà la Formula 1 a partir de l’any 2013. Curiosament, aquest nou traçat compta amb aquests dos ingredients: desnivells i sencillesa. Només cal veure aquest video que ha fet un fanàtic del rFactor, per tenir una primera impressió del recorregut. Per començar, el primer sector del circuit transcorre pel nivell més baix, al costat del riu Hudson i amb l’skyline de Nova York com a teló de fons. A partir d’aquí, comença a enfilar metres cap al segon sector, cobrint un desnivell màxim de 45 metres entre el punt més alt i el punt més baix. El tercer sector, obviament, és una ràpida zona en baixada que de ven segur donarà força espectacle. Tot plegat recorda força a Montreal… i fins i tot a Macau, amb zones estretes amb guardarrail a banda i banda, i una zona de meta significativament més ample que la resta del traçat.

Tindrem espectacle en el nou traçat de New Jersey? Qui sap. La veritat és que té tota la pinta de que així serà, a no ser, clar, que Hermann Tilke hi vulgui ficar cullerada. Pel bé de tots, tan de bo es mantigui com més lluny millor…