Viu les curses, sent l'emoció!

Resum del Ral·li Montecarlo, etapa per etapa.

Etapa 1

La prova monegasca començava el passat dimecres dia 19 amb la disputa a les 10 del matí del tram de Le Moulinon-Antraigues d’uns 37km de corda.

El tram, llarg, complicat i un pèl glaçat es va cobrar la primera víctima ben aviat quan el noruec Andreas Mikkelsen sortia massa inspirat i en un dels primers revolts  patia un toc a la part posterior del seu Skoda partint-li un amortidor i obligant-lo d’aquesta manera a abandonar. Mala estrena pel noruec. Un camí similar però, varen tenir l’australià Chris Atkinson i el belga Neuville quan accidentaren els seus respectius vehicles.

El millor temps va ser pel francès Sarrazin a qui sembla que córrer bona part de l’any per circuits no afecta la seva destresa en els ral·lis. L’scratch però va ser per un escàs marge, sols 3 dècimes sobre el finlandès volador Hanninen. La resta de pilots sembla que es van llevar una mica dormilegues i van acabar amb marges de 20’’ – 40’’vers el de Peugeot.

Temps per prendre un cafè i tornar-se a ficar el casc, segona especial, tram Burzet-St.Martial de 41km.

Millor temps per Juho Hanninen que va realitzar en aquest tram un recital de conducció i agressivitat. El finlandès ho va donar tot per acabar marcant l’scratch i deixar al mateix Petter Solberg 15’’darrere seu. El belga Loix acabava a 17‘’ i la resta del personal es deixava autèntiques minutades vers l’oficial d’Skoda. D’aquesta manera passava a encapçalar la classificació Hanninen  amb un marge de 35‘’ sobre Sarrazin.

En aquest tram l’asfalt va seguir eliminant favorits, aquest cop eren Henning Solberg i P.G. Anderson qui deien adéu al trencar les suspensions. La nota curiosa la posava l’austríac Aigner que veia com el seu Mitsubishi Lancer Evo X es rostia sota el foc.

Tot seguit els pilots van procedir a agafar forces a l’assistència fent un bon àpat abans de seguir amb les dues especials restants del primer dia. Canviar reglatges, calçar pneumàtics, atendre als mitjans de comunicació i ja podem tornar a pujar al cotxe direcció a la tercera especial.

Aquesta especial era la de St. Bonnet Le Froid on es farien dues passades. Nou scratch per Hanninen amb Loix enganxat com una paparra al seu darrere, només a 3 segons. Solberg semblava despertar i aconseguia fer un tercer millor temps a sis segons per posar-se quart a la general, això si, a gairebé un minut del finlandès!

La segona passada seria la venjança, el belga responia al finlandès emportant-se el millor temps. La lluita estava servida de cara al segon dia amb Hanninen primer i Loix segon a 44’’. Solberg era tercer a 55’’ després d’esgarrapar-li uns segons en aquesta especial al francès Sarrazin.

Abans d’acabar el dia però el portuguès Magalhaes abandonava i el francès Boetti acabava a l’hospital després de sofrir un accident amb el seu 207 s2000.

Etapa 2

El segon dia va ser de llarg el més interessant d’aquest Montecarlo, l’emoció i la sorpresa es van instal·lar en la competició per regirar de dalt a baix la classificació.

Els vehicles començaren a cremar gasolina a les 12 tocades del matí quan es dirigien a realitzar el tram de St. Jean en Royans – Font d’Urle de poc més de 23km. Asfalt glaçat, fred i poc més. Cap sorpresa, scratch de Hanninen que semblava disposat a seguir augmentant el seu avantatge al capdavant de la classificació. Solberg aconseguia estar a dues dècimes de l’Skoda oficial i per davant de Kopecky. Aquest últim escalava fins a la cinquena posició.

El tram de Col de Gaudissart va permetre veure un guanyador d’especial diferent, el francès Bouffier començava a agafar el “feeling” al ral·li essent el més ràpid amb el seu Peugeot. El campió francès de ral·lis d’enguany despertava per fer camí a la victòria. Solberg abordava la segona posició després d’uns primers trams del belga Loix bastant discrets.

Però seria la tarda qui decidiria aquest ral·li, posem-nos en situació: St. Jean en Royans, les quatre de la tarda, comencen a caure volves de neu. La majoria de pilots pensant que la nevada no seria res de l’altre món fan una elecció errònia de pneumàtics. Així per exemple el francès Vigion montà slicks, Kopecky, Solberg, Hanninen intermitjos i Vouilloz, Bouffier i Wilks de neu; Delecour pneumàtics de claus. El gat vell francès, un home que acumula una xifra increïble de Montecarlos no es deixà sorprendre i ho apostà tot a la victòria… o al fracàs.

El tram començava amb uns quilòmetres primerencs sense neu, totalment asfalt, però a mesura que s’anava guanyant altura la neu anava fent acte de presència de forma més que notable. Tant era així que en les cotes altes la carretera era blanca amb gruixos considerables.

L’elecció bona va resultar ser la dels pneumàtics de neu, que van permetre a Bouffier marcar l’scratch 17’’ per davant de Delecour i 25’’ vers Wilks. Els favorits? Els favorits van deixar-se la vida en aquesta especial, 1’14’’ per a Kopecky, 1’49’’ per a Solberg i 1’54’’ per a Hanninen.

El pitjor per els pilots oficials d’Skoda era que faltava la disputa d’un tram en el qual no tenien opció a assistència de manera que haurien d’aguantar els 20 quilòmetres i escaig restants amb els pneumàtics que calçaven.

Així el tram de Col de Gaudissart  va deixar a les nostres retines imatges impagables (gràcies Eurosport): Kopecky intentant no perdre el control del cotxe enmig de la neu amb un cotxe totalment inestable, Solberg aparcant a la cuneta un parell de cops, Vigion essent avançat per dos vehicles, Wilks avançant al mateix Kopecky i Vigion. Delecour desbocat totalment amb el 207 privat realitzant una conducció espectacular, que en paraules dels comentaristes d’Eurosport era sinònim de “pedal to the metal”.

Fou així com el veterà francès marcava l’scratch, atenció, 27’’ per davant de Bouffier i 1’23’’ per davant de Wilks!! Per fer-se una idea, Vigion amb slicks va perdre més de 11’.

S’acabava el segon dia de competició amb una classificació totalment diferent a la inicial, Bouffier l’encapçalava amb una renta de 28’’ sobre Delecour i 1’5’’ sobre Loix. Hanninen baixava fins a la sisena posició a 2’30’’.

Etapa 3

L’últim dia es presentava amb una possible batalla pel podi, semblava que Delecour podria aguantar la segona posició però el seu Peugeot no tenia prou motor i cara amunt perdia molts segons vers els oficials. De tota manera vem viure un bon final de ral·li.

Qui va resultar tenir un dia perfecte va ser Sarrazin que es va emportar tres de les cinc especials. Els trams de la tarda van resultar de pur tràmit, la gent esperava la nit del Turini.

Una nit que començà a dos quarts de dotze de la nit, on el francès Vouilloz ens va delectar amb una conducció super-agressiva per les carreteres de casa seva. Malgrat tot un altre francès va ser més ràpid que ell, sí, Stephane Sarrazin que anava tenint un romanç amb els límits del seu cotxe per acabar enduent-se les especials i aconseguint d’aquesta manera acabar tercer en el podi.

Bryan Bouffier per la seva part es va dedicar a acabar les especials sense malmetre el cotxe per acabar el dia com a campió del ral·li més famós del món. Freddy Loix va fer exactament el mateix, en veure que no era prou ràpid com per acostar-se al campió va decidir conservar la seva segona posició, missió que va complir.

La nota negativa la va donar un vell conegut, que sembla importar les seves tàctiques d’un certamen ben diferent com el WRC. Olivier Quesnel director esportiu de Citroën ho era també aquest cop de Peugeot Sport, de manera que va fer penalitzar al seu pilot Sarrazin per tal que pogués pujar al podi Guy Wilks, pilot de Peugeot UK, ja que aquest si que competeix al IRC. Una estratègia per guanyar un parell de punts de cara al campionat. De cara a l’aficionat això és inadmissible, si no es guanya en l’asfalt no es mereix tenir un altre lloc, hauria d’estar sancionat.

Com a apunt final, P.Solberg va haver d’abandonar quan feia l’enllaç de l’últim tram cap al Parc final per un problema amb l’alternador.

De totes formes el Montecarlo 2011 serà recordat com un dels més emocionants dels últims anys, un ral·li que ha tornat a la seva essència, on quan tot sembla venut passa el millor dels imprevistos per bolcar la classificació i donar als aficionats imatges i moments inoblidables.

Us deixo amb la classificació final i amb un “L’any que ve, més i millor!”

1        B.Bouffier

2        F.Loix                a 32,5’’

3        G.Wilks             a 1’19,7’’

4        S.Sarrazin          a 1’21,9’’

5        F.Delecour         a 1’22,4’’

6        J.Hanninen         a 1’29,3’’

7        N.Vouilloz         a 4’47,8’’

8        J.Kopecky          a 7’45,9’’

9        G.Basso              a 8’46’’

10    T.Gardemeister   a 9’9’’